16 nov. Paràsits Externs – Capítol 4: Paparres
Paràsits Externs
Capítol 4: Paparres
Les paparres són també ectoparàsits que s’alimenten de la sang, i es pot dividir estructuralment en dues parts, un cap petit i un tors rodó que s’infla de forma molt notable quan succiona la sang, creant un dipòsit per a la seva supervivència i reproducció.
Els problemes més comuns solen ser els següents:
*Irritacions a la pell amb picor intens, això provoca que el gos es grati de forma contínua, i pot arribar a provocar-se ferides i pèrdues de pèl.
*Contagi de malalties, ja que les paparres són portadores de molts altres paràsits interns.
*Al·lèrgies, ja que la seva mossegada allibera a la sang components tòxics que poden arribar a ser greus, malalties comuns i no tan comuns que poden arribar a suposar la mort de l’animal si no es tracta. A més a més, la pèrdua de sang en alguns casos pot donar anèmia.
És molt important que si trobem una paparra enganxada al nostre gos no arrancar-la directament, doncs això pot provocar que el cap del paràsit es quedi dins de l’epidermis de l’animal i provoqui infeccions. Tenim molts trucs casolans per aquests casos, primer de tot és tenir unes pinces, i productes que ajuden a evitar friccions, com per exemple un oli, un cop fet això hem d’intentar agafar amb les pinces el més a prop del cap possible i no tirar mai fort, intentarem jugar de forma suau endavant i enrere fins que el cap surti.
Un cop fet hem de netejar bé la ferida i desinfectar-la.