16 nov. Paràsits Externs – Capítol 4: Paparres
Paràsits Externs
Capítol 4: Paparres
Les paparres són també ectoparàsits que s’alimenten de la sang, i es pot dividir estructuralment en dues parts, un cap petit i un tors rodó que s’infla de forma molt notable quan succiona la sang, creant un dipòsit per a la seva supervivència i reproducció.
Els problemes més comuns solen ser els següents:
*Irritacions a la pell amb picor intens, això provoca que el gos es grati de forma contínua, i pot arribar a provocar-se ferides i pèrdues de pèl.
*Contagi de malalties, ja que les paparres són portadores de molts altres paràsits interns.
*Al·lèrgies, ja que la seva mossegada allibera a la sang components tòxics que poden arribar a ser greus, malalties comuns i no tan comuns que poden arribar a suposar la mort de l’animal si no es tracta. A més a més, la pèrdua de sang en alguns casos pot donar anèmia.
És molt important que si trobem una paparra enganxada al nostre gos no arrancar-la directament, doncs això pot provocar que el cap del paràsit es quedi dins de l’epidermis de l’animal i provoqui infeccions. Tenim molts trucs casolans per aquests casos, primer de tot és tenir unes pinces, i productes que ajuden a evitar friccions, com per exemple un oli, un cop fet això hem d’intentar agafar amb les pinces el més a prop del cap possible i no tirar mai fort, intentarem jugar de forma suau endavant i enrere fins que el cap surti.
Un cop fet hem de netejar bé la ferida i desinfectar-la.
La Leishmaniosi és una malaltia greu provocada per uns organismes microscòpics unicel·lulars, aquests són contagiats als nostres gossos mitjançant un portador, que en aquest cas és el mosquit, molt comú al mediterrani. Abans de res volem aclarir que vol dir la paraula portador: és un ser viu que no presenta cap símptoma, però alberga dins seu la malaltia sense que l’afecti de cap manera, és un transport que fan servir molts tipus de paràsits.
